Venut

“Li podria haver passat a vostè... a mi em va passar. Van trucar, vaig obrir laporta i la dona vella que era allà davant meu em va dir: et vaig robar de tamare, lliscós, acabat de parir, calentó; et vaig deixar dins uns braços desconegutsi d’unes mans que van donar-me unes monedes, me’n penedeixo; hanpassat vuitanta anys, però no em vull morir amb aquest pecat a sobre.”

Enric Garcia Gu¨ell, poeta molt reconegut i premiat a Catalunya,s’assabenta que la seva vida ha estat una altra de laque haguera sigut si no hagués estat robat i venut. A travésd’aquesta novel·la, Enric ens explica durant una plàcidatarda, des de la casa on va néixer realment i després deconèixer les seves veritables arrels, la vida atzarosa i gensconvencional que ha tingut, dins la qual no s’hi ha sentitmai confortable. La peculiar relació amb les dones, la sevaaddicció a l’ampolla, l’afecte pel seu amic capellà Damià, elsviatges a l’estranger i la seva estada a la presó de Lleida seranla inspiració dels seus aclamats llibres. I ara, què li queda?