Pedra de toc

Pedra de toc es molt mes que un llibre de memories o la cronica d’un temps. És una deu de cultura, de cultura en majºscules. Perque, com diu Julià de Jodar en el proleg d’aquesta edició, "una dona indocil al món fet pels homes nomes podia guanyar-se la llibertat no pas esperant graciosament que la hi concedissin, sinó exercint-la. I l’ºnica manera de fer-ho no era pas fent-se "una" cultura, sinó apropiant-se de "la" cultura: una eina procuradora tant de seguretat com de desassossec". Maria Aurelia Capmany es alhora far i esperó per a unes generacions (les que traginen avui el seu llegat intel·lectual, polític, literari) que sense obres com aquesta anirien encara mes a les palpentes.